SÍNTESI DEL DEBAT

Una idea que m’ha obert els ulls sobretot en relació als temes que s’han tractat en el debat ha estat la que he escoltat en un vídeo de you tube i que transcric a continuació: “Està ocorrent una revolució social que està aplegant a les aules. Les revolucions tenen un període molt curiós en el que tirem avall les institucions però encara no tenim una altra estructura que mana i ara estem en aquest període...” de Jordi Adell, professor de la Universitat Jaume I de Castelló.

On li veig la relació amb el debat que hem estat duent a terme els darrers dies?

Doncs en aquest debat, en el fil sobre l’elaboració/transmissió de coneixement/aprendre fent sembla que hi ha hagut força consens entre sociodeterministes i tecnodeterministes en la necessitat de revisar l’actuació dels docents pel que fa a com hem d’ajudar els alumnes a, uns diem a que adquireixin coneixements, i uns altres diuen a transmètrer-los... i el paper que tenen les TIC en la personalització dels aprenentatges... En paraules de Jordi Adell, tirem avall de forma massiva l’institució. Però quants de nosaltres hem estat capaços de posar exemples pràctics de com es pot fer això? Dubtem de l’ús que se’n pugui fer de les TIC, però poques intervencions exemplifiquen amb situacions escolars pràctiques un ús d’aquestes en pro de la personalització i en pro de la significativitat dels aprenentatges. Potser és que en realitat encara, tot i que veiem la necessitat, no estem preparats per portar-ho a la pràctica! I això que tots estem en el camp de l’educació, la majoria de nosaltres som mestres i “mig” psicopedagogs i joves o relativament joves! Encara no tenim prou clara l’estructura que mana.

En aquest sentit valoro les meves intervencions al fil sobre  l’elaboració/transmissió de coneixement/aprendre fent com a coherents i encertades tot i fent referència a les aportacions dels altres companys i contrargumentant la postura tecnodeterminista, en tant que crec que, en la mesura que els meus coneixements m’han permès i des del rol que em tocava, he fet una petita pinzellada de com n’és d’important la dinàmica que hi ha d’haver en una aula per dotar de significat els aprenentatges dels alumnes i a l’hora quin ús podriem fer de les TIC per tal que l’aprenentatge de la tecnologia també sigui significatiu.

Escoltant la xerrada uns minutets més enllà del seu inici, on apareix la tesi que he aportat, el professor Jordi Adell fa una petita consulta al seu públic per tal de saber quin és el domini general, entre ells, de determinades aplicacions. El resultat és que un percentatge molt alt de la sala coneix el Feacebook, no tants són bloggers i gairebé cap coneix Google wave, una eina que segons el professor Jordi Adell és ideal per treballar en grups reduïts.

Penso que aquests mateixos percentatges del què coneixem i el què no es podrien extrapolar perfectament al món dels docents, i això no fa més que confirmar-me la tesi que vaig expressar en el fil El León Dormido “Estem vivint en un món que corre més del que molts podem seguir, on les necessitats són provocades pels vertiginosos canvis i aquests pels avenços tecnològics, que si, proporcionen progrés, però a l’hora generen el malestar de no poder cumplir amb les expectatives. On és doncs la democratització, l’equitat...?” i que, per tant, també valoro com a coherent i sobradament argumentada partint de la postura sociodeterminista; he de dir però que en aquest fil m’ha resultat més difícil que en l’anterior defensar aquesta postura i he trobat en ell arguments de tecnodeterministes que de cap manera podia rebatre, potser perquè en el fons, tot i que no em situo a cap extrem, jo tingui més de tecnodeterminista.

Tant en un fil com a l’altre, m’agradaria destacar l’aportació de la Judith Surroca Solé tant per la seva claredat en l’exposició d’arguments com per la convicció amb la que ha parlat des del seu punt de vista tecnodeterminista i també pel fet que ha tret a la llum petites mancances que tenia el debat que estavem duent a terme en un dels fils, mancances que jo també hi he trobat i que reflexo unes línies més amunt en aquesta  síntesi. Arrel de la seva intervenció m’he replantejat com havia de ser la meva en un dels fils i, tot i que no la responia a ella sino a l’Alejandro, he respost en la mesura del que estat capaç al que ella suggeria en la seva conclusió: “Us llanço una pregunta: considerant que les TIC per si soles no poden canviar les pràctiques educatives (no són EL mitjà, sinó un més), com podem fer que aquestes ens ajudin a la reflexió i disseny de processos innovadors que respectin les intel·ligències múltiples a través de la personalització?En què ha de focalitzar l’escola la seva acció educativa?” Valoro per tant també que les seves intervencions estiguin plantejades de manera que donin peu a continuar amb el debat.