PROJECTE: QUINA ÉS
LA MILLOR MANERA D’ANAR-HI
|
Síntesi destacant
l’aprenentatge que es pretén
|
El
disseny de l’activitat que presento es basa
en la resolució d’un problema que es planteja en forma de pregunta: “Quina
és la millor manera d’anar-hi?” pregunta que sorgeix espontàniament d’una
situació quotidiana, a l’escola, i que, mediada per la mestra, acaba
convertint-se en l’element clau a partir del qual començar a treballar en un
projecte que els ha de portar a la
seva resolució.
Es pretén que coneguin característiques i l'ús funcional del màxim de mitjans de transport possibles, tant dels nostres dies com del passat, amb l'objectiu que puguin fer valoracions sobre aquests a partir de les dades recollides.
|
Índex
|
Contingut
|
Observacions
|
Context General
|
Experiència en ensenyament
|
17 anys com a mestra de l’escola pública
|
---
|
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC
|
Nivell d’usuària
|
---
|
Tipus d’escola
|
Educació infantil i primària
|
---
|
Localització del centre
|
Abrera
|
---
|
Connexió
|
Internet amb fibra òptica, malgrat això hi ha
dies que va força lent
|
---
|
Localització dels recursos tecnològics
|
Aula ordinària
|
---
|
Situació sòcio - econòmica dels alumnes
|
Mitjà-baix
|
---
|
Context de la història o cas
|
Nivell dels alumnes
|
P5
|
---
|
Àrea / unitat
|
Projecte interdisciplinar i globalitzat. Hi intervenen
totes les àrees
|
|
Fites en la història
|
Activitats planificades a la sessió o unitat
|
Fase
1 Tria del tema, a partir de la pregunta sorgida d’una
conversa.
Fase
2 Què en sabem d’aquest tema? Definim un llistat d’aspectes
rellevants que saben els alumnes sobre mitjans de transport. Constitueix una
avaluació inicial.
Fase
3 Què volem saber? Definim un altre llistat especificant
què voldríem saber.
Fase
4 Què podem fer? Pluja d’idees relacionades amb el que
podem fer per tal d’informar-nos.
Fase
5 Fem-ho! Posada en comú del coneixement adquirit i
activitats relacionades amb la informació recollida a partir de les quals
s’anirà fent una avaluació formativa que permeti la reconducció d’activitats
tot adaptant-les a les necessitats reals i al grau d’aprenentatge dels
alumnes.
Fase 6 Què hem
après? Recull, emprant diversos recursos, particularment els tecnològics,
d’activitats que exemplifiquen el coneixement adquirit per part del grup al voltant
del tema. Constitueix una avaluació final del procés.
|
---
|
Nivell d’aprenentatge esperat
|
Aconseguir un
model mental elaborat al voltant dels mitjans de transport, tant dels nostres
dies com del passat, i el seu ús funcional que els permeti argumentar quins
d’ells són més apropiats per diferents situacions concretes.
|
---
|
Tipus d’activitat
|
Treball per projectes. Activitats plantejades des de la
perspectiva constructivista i amb mediació de les TIC.
|
---
|
Activitats de la història o cas
|
Tecnologies utilitzades
|
Gravadores de so, reproductors d’àudio i mp3, càmera de
vídeo i fotogràfica, ordinador connectat en xarxa i connexió a internet,
escàner, programes informàtics: audàcity, paint, power point, windows movie
maker, reproductors de vídeo com windows media player.
|
Algunes d’elles són
utilitzades per la mestra no pas pels alumnes, però si en benefici del seu
aprenentatge.
|
Raó per la qual la fa servir
|
Perquè afavoreixen la construcció de models mentals i
són útils també per l’avaluació i autoavaluació
|
---
|
Naturalesa de les activitats (tasques cognitives a
realitzar)
|
Que promoguin a la reflexió i a la revisió de conceptes
previs per afavorir el canvi conceptual
|
---
|
Dificultats trobades
|
Alguns recursos tecnològics tenen un funcionament massa
complex per ser usat per nens i nenes de 5-6 anys.
|
---
|
Ajuda / col·laboració emprada
|
Col·laboració dels mestres com a guies i mediadors,
dels pares com a guia i suport en la recerca d’informació a nivell
individual i dels companys mitjançant
l’aprenentatge col·laboratiu.
|
---
|
Rol del professor
|
Dissenyador d’activitats, mediador, guia i avaluador
|
---
|
Rol de l’estudiant
|
Investigador i participant actiu
|
---
|
Resultats
|
Observacions
|
El disseny de l’activitat s’ajusta a les
característiques que han de tenir per promocionar en els alumnes la motivació
per la investigació, la participació activa i a partir d’això l’aprenentatge
significatiu
|
---
|
Avaluació de l’aprenentatge
|
Mitjançant l’observació en el transcurs del procés i
l’anotació en una pauta d’observació dissenyada específicament per aquesta
activitat amb els criteris d’avaluació exposats en el disseny.
Visualització de les activitats que han estat gravades.
En aquesta hi participen els alumnes i tenen lloc converses a partir de la
reflexió sobre la pròpia pràctica, constitueix una autoavaluació no
sistemàtica.
|
---
|
Lliçó apresa pel professor
|
Els resultats que s’obtenen a partir de l’activitat
lliure per part dels aprenents (a partir de les seves motivacions reals i de
les seves pròpies ganes de saber) sempre van molt més enllà que els
resultats que s’obtenen del procés de resolució de propostes tancades...
|
|
ENTREVISTADOR:
En aquesta última activitat de l’assignatura de Noves Tecnologies de la
informació i la comunicació a l’educació has desenvolupat una memòria del
procés de disseny i implementació d’una activitat que s’havia de resoldre a
partir d’una pregunta problema. Em podries explicar com ha anat aquest procés responent a unes preguntes?
ESTUDIANT: Encantada!
ENTREVISTADOR:
A qui anava dirigida aquesta activitat?
ESTUDIANT: A
nens i nenes de P5. Es tracta de nens i nenes de 5-6 anys. Aquesta edat es
caracteritza per un nivell maduratiu que permet la realització d’activitats amb
un cert grau de complexitat i amb el que em baso a l’hora de plantejar la
proposta a realitzar.
ENTREVISTADOR:
Perquè iniciar l’activitat a partir d’un problema? Els problemes no són quelcom
que hauríem de ser capaços d’evitar?
ESTUDIANT: No,
els problemes poden tenir solucions, a vegades concretes i a vegades més
abstractes, a vegades una sola o a vegades vàries... L’activitat consisteix
precisament en el procés de resolució dels problemes que se’ns plantegen. És absurd evitar els problemes, toparem amb
altres, els problemes hi són, el que cal és triar aquells que ens resultin
significatius, motivadors, que tinguem ganes de treure'n l'entrellat o
plantejar-los de forma motivadora... i posar-nos a cercar solucions, i en el
procés, aprendre. Un problema l'hem d'aprofitar com un repte, no pas salvar-lo
com un obstacle. En el viatge a Ítaca l'important és el viatge...
ENTREVISTADOR:
Dels diferents tipus de problemes
que m’has dit que hi ha de quin tipus és el vostre?
ESTUDIANT: No ho dic jo, és Jonassen qui parla de tipus de problemes, el
nostre es tracta d’un problema mal
estructurat en tan que no hi
ha una solució que hagi de ser la única i la certa; de fet tantes vegades com
repetíssim el projecte es donarien solucions diferents a com és la millor
manera de viatjar, perquè el procediment seguit per arribar a la solució seria
divers en cada implementació de l’activitat en tant que hi podria haver interès
en aprofundir més en uns camps de contingut que en uns altres, de tots els que pot requerir la
cerca de solució, així com també les opinions personals relacionades.
Malgrat ser mal estructurat és un problema de poca complexitat ja que només es tracta d’estudiar mitjans de transport amb
diferents usos funcionals, de diverses etapes històriques... ens allunyem d’una
situació contextual concreta, pel que es converteix en un problema d’una especificitat de camp abstracte, qualsevol resposta que donem com a solució ha
de ser vàlida, sempre i quan sigui degudament argumentada.
ENTREVISTADOR:
I com va sorgir aquest problema?
ESTUDIANT: La pregunta problema va néixer de la següent manera:
Quan fem el temps i la data fem memòria de quines activitats
tenim preparades per als propers dies; en recordar que falten 2 dies per anar
d’excursió el nen encarregat vol penjar l’anagrama de l’autocar a la data
corresponent del calendari, en aquell moment uns companys li repliquen que no
hi anem amb autocar, la sortida és al mateix poble i hi anirem a peu... A
partir d’aquí pregunto com ho faríem per anar a diversos llocs: a Barcelona, a
Andalusia, a Amèrica... iniciem una conversa sobre quina és la millor manera
d’anar als llocs. En aquesta conversa tots els nens i les nenes exposen
diverses maneres de viatjar conegudes per ells, expliquen la seva experiència
en viatges que han fet en cotxe, en avió... espontàniament parlen de pros i
contres d’aquests mitjans de transport (com que a l’avió no pot pujar el gos, el
menjar és “asquerós i les magdalenes són seques”...); també es parla de marques
de cotxes, dels que es fabriquen on treballen els pares d’alguns d’ells, de
quins són més ràpids... prenen rellevància altres vehicles que no són
específicament per viatjar, però tenen els seus avantatges, “els quads poden
anar per camins i travessar rius, si hi ha poca aigua...”. La mediació de la
mestra, deriva la conversa cap a una nova pregunta: De tots aquests mitjans de
transport que coneixem, quin és el millor per viatjar? De moment la pregunta té
diferents respostes, però genera discussió, tornen a aflorar pros i contres...
en veure que no hi ha una resposta consensuada creiem oportú investigar sobre
aquest tema i ens plantegem començar un
projecte dedicat a saber coses sobre els mitjans de transport.
ENTREVISTADOR:
Creus doncs que és un problema significatiu per als alumnes?
ESTUDIANT: El problema és significatiu, en tant que és una pregunta que
sorgeix d’ells mateixos en un context de conversa, així mateix a molts d’ells
els encanten les motos, els cotxes, els quads, els pares d’alguns d’ells
treballen a la SEAT... és un tema del que tenen coses a dir i els resulta
especialment motivador. Gràcies a aquesta motivació subjacent sorgeix d’ells la
iniciativa d’informar-nos sobre diferents mitjans de transport i seran ells
mateixos els que faran un recull d’informació a casa, acompanyats i orientats
pels seus familiars i a partir dels interessos propis de cadascú i dels
acordats de forma comú. De tota aquesta informació recollida els propis alumnes
en faran l’exposició a classe, en el format que cadascú lliurement hagi triat i
aclariran dubtes a companys.
ENTREVISTADOR:
Per cercar la solució al problema vas optar per una
metodologia concreta... Perquè?
ESTUDIANT: La metodologia del projecte respon a una intenció
organitzada de donar forma a allò que els nens i nenes tenen el desig
d’aprendre. El seu enfocament és globalitzador i obert, ideal per provocar
aprenentatges significatius, que parteixen dels interessos dels alumnes i dels
seus coneixements previs reals.
Suposa un nou enfocament de quin és el paper del mestre
que trenca amb la idea tradicional d’educació homogeneïtzadora i igualitària i
es recolza amb la diversitat com a valor enriquidor.
Aquest enfocament va ser dissenyat per Kilpatric, un
representant de l’escola nova americana, a principis del segle XX.
El disseny es basa en que els aprenentatges no tenen lloc
de forma fragmentada, sinó globalment i a partir de situacions de la vida
quotidiana.
L’objectiu d’aquest tipus d’educació, no és l’adquisició
mecànica de continguts, sinó els procediments que s’empren per aprendre de
manera autònoma a “solucionar problemes”.
Aprendre
a aprendre amb una metodologia d’aquestes característiques és sinònim d’assolir
capacitats i competències.
ENTREVISTADOR:
Perquè els nens d’aquesta edat facin una recerca
d’informació necessiten de la col·laboració dels seus familiars, n’estaves
segura que aquesta manera de treballar tindria èxit?
ESTUDIANT: És
cert que en un projecte també hi ha una bona part del treball que es fa a casa
amb la col·laboració de la família; a la nostra escola, les famílies, en
general es mostren implicades i col·laboradores, pel que podem comptar que la
majoria d’elles ajudin als seus fills a portar informació a l’escola sobre un
mitjà de transport. Coneixen la metodologia del projecte, els nens n’han fet
des de P3 i sempre han aportat treballs de més senzills a més complexos en
funció de la imaginació, disponibilitat i recursos de cada família
(informacions que explica el nen a partir d’un dibuix, murals per ser exposats,
puzles dissenyats per ells, jocs, materials per decorar la classe...) quan els
ho hem anat demanant.
ENTREVISTADOR:
Hi vas treballar tu sola com a mediadora en aquesta
activitat?
ESTUDIANT: No,
hi ha una part molt important que la va mediar el Julio, el mestre especialista
en educació musical i mestre també de psicomotricitat. Confio molt en el seu
saber fer, en tot moment vam treballar
de forma coordinada, tota l’activitat que ell anava proposant en la seva àrea
anava en funció d’allò que estàvem fent a classe. Va fer un treball magnífic
amb les possibilitats d’expressió corporal dels nens, i també vam treballar
plegats en l’el.laboració de vídeos per l’espectacle de comiat...
També
l’Anna, la mestra de P5 B, va portar a terme el projecte de forma paral.lela,
no directament amb els meus alumnes, ella ho va fer amb els seus, però a
l’espectacle de comiat hi van participar tots.
ENTREVISTADOR:
N’estàs satisfeta del grau de participació dels alumnes?
ESTUDIANT: Tots
els nens i nenes van portar a classe tot el que van trobar o van preparar a
casa i que ens servís per aportar informació: murals, llibres de consulta,
manualitats, un reportatge fet a l’aeroport del Prat, vídeos d’avions fent
acrobàcies, un reportatge sobre els trens fet al parc de Can Mercader de
Cornellà... fins i tot la Marta ens va portar la seva caravana i la vam poder
veure per dins.
Les
informacions van ser exposades a la rotllana (quatre sessions setmanals d'
aproximadament ¾ d’hora cada una) i
totes elles van donar lloc a converses que van ser gravades (com si parlessin
amb un micròfon) tot respectant el torn de paraula. Fragments d’elles es poden
escoltar en els muntatges de vídeo que introdueixen les coreografies de
l’espectacle de comiat.
ENTREVISTADOR:
I aquesta activitat va ser suficient perquè els nens
aprenguessin el que et proposaves?
ESTUDIANT: Paral·lelament, a
l’escola, mentre anaven passant els dies en que els nens anaven portant
informacions també vam anar fent activitats relacionades amb el tema.
Unes activitats
es van fer amb la intenció d’ampliar la informació que ens anaven portant de
casa com visionar vídeos de you tube sobre tipus de vaixells, qüestions sobre
el trànsit, la contaminació, algun capítol dels Picapiedra per fer-los pensar
en com se les arreglaven a la prehistòria sense vehicles i donar lloc a
converses formular hipòtesis...
Unes altres van
ser preparades específicament per a ser resoltes amb els coneixements que
anaven adquirint a partir de les exposicions de companys i de les activitats
d’ampliació que fèiem a l’escola, com feinetes de lectoescriptura...
En aquest mateix
bloc hi ha una mostra documental molt àmplia d’algunes d’aquestes activitats.
Aquestes feinetes
les vam fer en les sessions de “racons de treball”, els racons de
treball són una activitat que portem a terme paral·lelament al projecte, i
sempre procurem que el contingut de cada racó tingui estreta relació amb el
tema central que treballem en cada moment, així, en aquesta ocasió, en els
diferents racons vam proposar activitats que tinguessin que veure amb els
transports. Les de lectoescriptura les vam fer al “racó de llengua”, les
figuretes en volum al racó “sóc artista”, al “racó de la biblioteca”
tenien llibres que havien portat els nens i d’altres que havia comprat l’escola
que parlaven i contenien imatges de mitjans de transport de diferents èpoques
històriques; al “racó d’habilitats i destreses” vam fer
composicions que representessin escenes on hi participen mitjans de transport i
en les composicions es combinava el dibuix amb tècniques d’habilitats manuals
com retallar i enganxar; al “racó de
l’ordinador”, també van poder visualitzar, lliure i autònomament (amb els
auriculars), alguns vídeos dels que havíem vist en altres moments de classe i
que havíem guardat l’enllaç als meus preferits d’internet explorer:
Capítols dels
Picapiedra:
Contaminació
ambiental:
Helicòpters apaga
incendis actuant :
Situacions que es
donen a les grans ciutats degut a la intensitat del trànsit:
i d’altres, i
tots ells han estat educatius, tots ells han donat idees i això s’ha reflectit
en les aportacions que feien a les converses, en el detall dels dibuixos...
Van fer quantitat
de dibuixos, amb un nombre de detalls creixent des del dia que va començar el
projecte fins que va acabar i a través dels que també van manifestar quant
anaven aprenent del tema...
També
vam anar recopilant elements i material sobre el tema tractat amb els que vam
anar fent un gran mural, a mode de mapa conceptual, amb imatges que oferia una
representació molt gràfica de tot allò que anàvem aprenent.
A les sessions de psicomotricitat i música (1 hora setmanal per
música i una hora i mitja per psicomotricitat) es va anar fent el treball
musical i, a partir de l’expressió corporal, el disseny (a partir de propostes
dels nens), l’aprofundiment i l’assaig de les coreografies de l’espectacle de
fi d’etapa. En els següents enllaços es poden veure 2 enregistraments que va
fer el Julio quan les coreografies ja estaves bastant assajades.
Cap a la segona
quinzena de maig s’apropava l’espectacle de comiat, era imminent la necessitat
de dedicar moltes hores i molts esforços a fer preparatius per aquest
espectacle que té tanta tradició a la nostra escola, així que vam dedicar
forces sessions a tal fi: Pintura dels decorats, confecció de les maletes porta
carmanyoles pels actors de la coreografia de l’estació, realització de més dibuixos
sobre transports, carreteres i escenes relacionades amb els transit...
ENTREVISTADOR: No vas
dubtar en cap moment que acabarien trobant la solució al problema?
ESTUDIANT: El portar a terme un projecte no és una
activitat que es pugui programar fàcilment, ni sobretot preveure uns
resultats en l’aprenentatge concrets,
si amb els que tenen que veure amb la participació, la col·laboració
l’expressió... en definitiva, els que vaig programar i avaluar, però no pas amb
els que adquiriran sobre el tema triat; se’n poden programar les fases, i
l’activitat general que tindrà lloc en cadascuna d’elles, però no la concreció
de tot allò que aconteixerà en cadascuna...
El projecte el vam iniciar a partir
d’una pregunta, “Quina és la millor manera d’anar-hi?”, però desseguida,
en la fase que vam decidir què és el que volíem saber, tots es van mostrar més
interessats en altres qüestions (el interessava molt saber quin vehicle era el
més ràpid per exemple, potser perquè inicialment es basaven en aquesta
característica dels vehicles per determinar quin era el millor...) en aquest
sentit el seguir una activitat planificada i tancada seria un error,
s’apartaria d’allò que realment els motiva, i el sentit del projecte ja no
seria el que ha de ser...
L’activitat d’un projecte s’ha d’anar
fent “sobre la marxa” a partir d’allò que tens, d’aquella informació que porten
els nens i en moltes ocasions fins i tot improvisar... només així flueixen els
aconteixements, les activitats estan contextualitzades en un entorn
d’aprenentatge, d'il·lusió i de ganes de saber i aquest aprenentatge esdevé
significatiu.
Aquesta és per mi la gran dificultat
del projecte i a l’hora la seva riquesa... En ocasions passa que les activitats
s’encaminen cap a itineraris que sembla que no resoldran el problema de partida,
portaran aprenentatge, cert, però el que preteníem? Al meu parer tot
aprenentatge és bo, però si es pot reconduir l’activitat cap allí on es volia
al començament haurem fet el treball que es pretenia, i d’això es tracta...
Al llarg de l’avaluació formativa
vaig constatar que ens va passar una mica això, els nens van complir, i els
pares van col·laborar, van portar informació, tots ells, i del transport que
s’havien compromès, i certament s’anava ampliant molt el coneixement,
reorganitzant-lo de manera que cada dia eren capaços de parlar sobre transports
amb major eficàcia respecte a allò
que havien manifestat que sabien en el moment de l’avaluació inicial, a
la fase 2 “Què en sabem dels transports?”, però a vegades ens explicaven
coses que, malgrat eren interessantíssimes, no semblava que anessin encaminades
a respondre la pregunta inicial. Vaig pensar que havíem estat poc específics a
l’hora de fer la nota que demanava ajuda als pares per portar informació... En
el meu paper de mediadora, a mesura que anaven recopilant informació, de la que
portaven els nens, de la que apreníem a l’escola... anava proposant converses,
en les que els nens tenien ocasió cada cop d’argumentar en base a allò après
quin era el millor transport, però saber quines parts té un avió, com es passa
pel detector de metalls a l’aeroport, quantes rodes té un camió, la varietat de
vaixells que hi ha, que els fórmula 1 són els cotxes més ràpids, que els quads
van per la muntanya, etc. no semblava que els aportés prou coneixement per poder
resoldre aquesta qüestió... Era moment de reconduir la recerca.
Es tractava d’anar proposant
activitats, sempre en la ZDP, que els ajudessin a reflexionar, i finalment es
va obrir una escletxa de llum, els va frapar la contaminació ambiental que van
veure a la Ciutat de Mèxic, la intensitat de trànsit que hi ha a les grans
ciutats... va ser el detonant que va donar significativitat al problema inicial
i van començar a identificar possibles solucions i argumentar-les; a partir
d’aquí les converses ja van anar més encaminades a trobar una manera d’anar als
llocs que mantingués l’aire net. El fet d’enfrontar-se a diverses opinions al
respecte d’una mateixa pregunta els va portat a revisar tot allò que sabien en
aquell moment i prendre consciència del propi procés cognitiu. A partir
d’aquest moment es va veure un canvi radical en com aplicaven els coneixements
adquirits per argumentar respostes, i el canvi es va constatar en la majoria
dels nens, els més avispats van començar i d’altres els van poder seguir... La
velocitat dels vehicles al començament era la clau, però el cotxe més ràpid és
el formula 1, i no hi podem viatjar pas en formula 1... S’havia de trobar el
transport més funcional, ràpid i que no contaminés... I van arribar a
consensuar una solució...
No n’estic gens
segura de si va ser perícia o les activitats que van desencadenar el canvi van
ser com a conseqüència del meu propi procés d’assaig-error, però el cert és que
hi va haver un moment en que els alumnes van poder activar uns coneixements que
els van portar a formular una solució
ENTREVISTADOR: I quina va ser la solució?
ESTUDIANT: Mira tu mateix el vídeo de l’espectacle
de comiat, http://vimeo.com/68485358
(també és aquí en aquest mateix bloc). Sembla ser que el transport que van triar com a millor va
ser el tren, per ser el més ràpid, amb el que pot viatjar més nombre de
persones, tranquil·lament mirant el paisatge i de la forma més ecològica...
ENTREVISTADOR: Tinc entès que les TIC van ser un recus molt emprat en
aquest projecte? Quina valoració en fas de la incorporació d’aquests recursos?
ESTUDIANT: Si, i tant! T’explico una mica quins recursos vam fer servir i en què
va consistir la utilització de cadascun d’ells:
Gravadores de so
En tota conversa sorgeixen preguntes, respostes, afirmacions,
expressions que resulten interessantíssimes; les gravadores ens van permetre
recuperar-les, tornar a escoltar-les, analitzar-les, millorar expressions... En
aquest sentit tenir gravat el que deien els nens va ser molt positiu, però les
gravadores van tenir un altre efecte “col·lateral”, i és que el fet de parlar a
la gravadora, com si fos un micròfon, va permetre un ordre insospitat en les
converses que tenien lloc en la rotllana; els alumnes van ser molt conscients
que perquè quedés tot ben gravat havien d’evitar al màxim els sorolls de fons,
així que el silenci per part de l’auditori va ser molt superior al de les
converses habituals i també va ser un recurs que va contribuir molt al
manteniment del torn de paraula així com amb la cura en que el llenguatge i
l’expressió fossin el màxim de fluïts i entenedors.
Reproductors d’àudio i
mp3
Ens van permetre l’audició de tot allò que s’havia gravat,
música... en espais on no comptem amb un ordinador, com és el cas per exemple
de l’aula de psicomotricitat.
Càmeres de vídeo i
fotogràfiques
Ens van permetre “immortalitzar” moments que, de no ser així,
serien efímers i no tindrien més transcendència, va ser molt útil per
revisualitzar coses fetes, exposicions d’informació, l’assaig de les coreografies...
en aquest sentit aquesta tecnologia va ser especialment útil, no tan sols pel
gust de veure’s gravats, que els motiva molt, sinó perquè va permetre millorar
en base al que veien i comentaven tant de si mateixos com dels altres... Però
crec que pot millorar la seva utilització conferint l’oportunitat als nens que
les utilitzin ells. A l’escola comptem, en cada classe, amb càmeres
fotogràfiques digitals, que també poden gravar vídeos; nosaltres en tenim una,
però molt velleta i aguanta molt poc la bateria... en la majoria d’ocasions es
va fer servir el meu telèfon mòbil per a tal fi, de manera que la participació
dels nens com a gravadors i fotògrafs no va ser la desitjada.
Ordinador i connexió a internet
Disposar d’un
ordinador a la classe amb connexió a internet d’alta velocitat va permetre
cercar la informació relacionada amb el tema i en el precís moment que sorgien
els dubtes, les preguntes... vam poder veure vídeos que ens van il·lustrar molt
i ens van donar respostes i tot en el moment que sorgia la qüestió sense haver
d’esperar a obtenir la resposta quan el pas del temps ja hagués fet perdre
interès, tot responent a la necessitat d’immediatesa que tenen els infants
d’aquesta edat.
Cal
dir també però que depenent del dia i de circumstàncies alienes a nosaltres
internet no funciona a la velocitat desitjada, així que en ocasions vam haver
de renunciar a algunes visualitzacions doncs es passava més estona carregant
que reproduint.
Escàner
Malgrat
ser una eina utilitzada per la mestra per tractar-se d’un recurs difícil
d’utilitzar per nens de 5 – 6 anys i que no es va poder emprar a mode
d’experimentació per trobar-se a la secretaria, va permetre digitalitzar grans
quantitats d’imatges (principalment dibuixos fets pels nens) i utilitzar-les en
activitats posteriors.
Programes
informàtics:
Paint
És
un programa amb els que els nens i nenes ja havien experimentat lliurement,
fent dibuixos amb el llapis, pinzells, pintant amb l’aerògraf, omplint de
color... en aquesta ocasió van fer un treball concret, omplir de color aquelles
zones dels seus propis dibuixos escanejats que, per la seva extensió, els costava molt pintar. En aquest sentit es
va trobar un ús funcional al programa, fàcil d’utilitzar i que dóna els resultats
desitjables.
Audàcity
Va ser una eina que va
permetre seleccionar i retocar, de totes les converses gravades, aquells
fragments que van resultar especialment interessants per al muntatge de vídeos.
Va ser especialment útil per a la part del treball que va realitzar la mestra i
per muntatges posteriors, però no pas per als alumnes, doncs el seu
funcionament el vaig considerar massa complicat, igual que l'escàner, i no vaig
arribar a intentar que ells la utilitzessin. Valoro per a properes activitats
en les que s’incorpori el recurs de gravacions de veu, que valdria la pena
dedicar un temps a que els nens manipulessin aquest programa, sense presses ni
necessitat de resultats, només a mode d’experimentació...
Windows movie maker
També va ser un
programa utilitzat pels mestres, però no per això menys valuós, doncs el
resultat que va donar en els alumnes la visualització dels muntatges de vídeos
fets va ser molt ric en tant que va evocar records, va permetre revisualitzar
moltes de les coses que havien fet, que havien dit, valorar-les, reprendre
temes de conversa i enriquir-los a partir de nous coneixements adquirits...
crec que recollir mitjançant diversos recursos l’activitat dels alumnes i donar-los l’oportunitat de repassar el
material recollit és molt enriquidor en tots els aspectes des de la perspectiva
que l’aprenentatge sigui significatiu.
Windows media player
Podria ser qualsevol
reproductor de vídeo sempre i quan tingui la capacitat de reproduir els formats
que tenim. Qualsevol reproductor seria vàlid en tant que és l’eina que permet
tot l’exposat en el punt anterior.
Power point
Un altre programa
utilitzat per la mestra; a l’escola treballem molt activament, vol dir que hi
ha quantitat d’activitats que no queden reflectides en una “fitxa” per tant
l’àlbum que prenen els nens cap a casa cada final de trimestre és una mostra
documental fotogràfica de totes aquelles activitats, ordenades lògicament, i
amb petites explicacions en forma de text. Aquest recull el fem amb power
point, i també es va fer en aquest projecte, cap a casa el que prenen és una
còpia impresa d’aquesta presentació. A la biblioteca d’aula també hi ha una
còpia impresa i plastificada dels diversos reculls de cada trimestre des que
feien P3, els nens la poden veure qualsevol estona de les que dediquem a la
visualització de contes: a l’estona de “l’aventura de llegir”, quan
acaben una activitat, en moments d’activitat lliure... Està més que demostrat,
en tots els cursos, que els “contes” que més agafen són aquests, pel poder
evocador d’experiències viscudes que tenen, per tan la valoració de fer un
recull, ja sigui en power point, en word o en... està més que justificada i
valorada positivament.
Per tots aquests motius exposats valoro
doncs molt positivament el fet d’introduir recursos tecnològics a la
implementació de qualsevol disseny d’activitat en el que es pretengui un
aprenentatge significatiu.
ENTREVISTADOR: Així doncs, van fer molts
aprenentatges gràcies a la incorporació d’aquesta tecnologia?
ESTUDIANT: D’aprenentatges al voltant del tema en
van fer... innombrables, no hi ha graella que els pugui recollir ni
quantificar-los tots! No hi ha més que veure el vídeo de l’espectacle de
comiat, una mostra més que representativa del que sabien en acabar el projecte,
de les hipòtesis que es van plantejar, de les afirmacions que van fer... i les
que no recull aquest vídeo!
No menys importants van ser els
aprenentatges fets en relació als criteris d’avaluació exposats a l’apartat
disseny de l’activitat, per part de tots els nens la participació va ser
excepcional, el treball en grup importantíssim, les actituds de respecte i
col·laboració immillorables, la capacitat de representar allò que havien après
per mitjà de diversos llenguatges va anar més enllà de qualsevol expectativa...
ENTREVISTADOR:
I per acabar, quina avaluació global faries del projecte en
si? Va ser útil aquesta metodologia per portar als alumnes cap a un
aprenentatge significatiu?
ESTUDIANT: El procés seguit en aquest disseny ha
estat dinàmic, en tant que es van prendre com a punt de partida els
coneixements previs dels alumnes i el canvi conceptual que va tenir lloc en
ells va ser el producte de la reorganització de la informació nova en base a la
prèvia; dinàmic perquè la comunicació va ser l’eix central de l’activitat; que
el desig d’aprendre va ser l'únic motor que ens va empènyer en tot el procés i
la reflexió sobre l’aprenentatge va ser constant pel que els alumnes van
aconseguir, en la mesura de les capacitats de cadascú, models mentals al
voltant del tema tractat més complexos que els que tenien quan es va iniciar
l’activitat.
Això significa que els continguts
presentats estaven dotats de l’estructuració i la coherència necessàries perquè
aquest canvi conceptual tingués lloc en els alumnes, i que el com es van presentar aquests
continguts i l’atractiu i la funcionalitat dels recursos emprats va ser del tot
adequada.
Per tant concloc:
Que la metodologia del treball per
projectes és del tot adequada i respon al 100% a tot allò que promou el constructivisme i que la incorporació de
recursos tecnològics en el procés d’ensenyament aprenentatge és clau, tant per
la motivació, ja que en aquest sentit ajuda a presentar els continguts d’una
forma indiscutiblement atractiva per als alumnes, com per ajudar a reflexionar
en base a la pràctica, per tant constitueix un recurs incommensurable a l’hora
d’ajudar a reestructurar el pensament, per tant el coneixement d’aquells que
els utilitzin.
ENTREVISTADOR:
Moltes gràcies per la teva atenció!
ESTUDIANT: A
tu pel teu interès!