CAS 1: PROJECTE "QUINA ÉS LA MILLOR MANERA D'ANAR-HI"

PROJECTE: QUINA ÉS LA MILLOR MANERA D’ANAR-HI
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
El disseny de l’activitat que presento es basa  en la resolució d’un problema que es planteja en forma de pregunta: “Quina és la millor manera d’anar-hi?” pregunta que sorgeix espontàniament d’una situació quotidiana, a l’escola, i que, mediada per la mestra, acaba convertint-se en l’element clau a partir del qual començar a treballar en un projecte que  els ha de portar a la seva resolució. Es pretén que coneguin característiques i l'ús funcional del màxim de mitjans de transport possibles, tant dels nostres dies com del passat, amb l'objectiu que puguin fer valoracions sobre aquests a partir de les dades recollides.
Índex	Contingut	Observacions
Context General
Experiència en ensenyament	17 anys com a mestra de l’escola pública	---
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC	Nivell d’usuària	---
Tipus d’escola	Educació infantil i primària	---
Localització del centre	Abrera	---
Connexió	Internet amb fibra òptica, malgrat això hi ha dies que va força lent	---
Localització dels recursos tecnològics	Aula ordinària	---
Situació sòcio - econòmica dels alumnes	Mitjà-baix	---
Context de la història o cas
Nivell dels alumnes	P5	---
Àrea / unitat	Projecte interdisciplinar i globalitzat. Hi intervenen totes les àrees
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat	Fase 1 Tria del tema, a partir de la pregunta sorgida d’una conversa. Fase 2 Què en sabem d’aquest tema? Definim un llistat d’aspectes rellevants que saben els alumnes sobre mitjans de transport. Constitueix una avaluació inicial. Fase 3 Què volem saber? Definim un altre llistat especificant què voldríem saber. Fase 4 Què podem fer? Pluja d’idees relacionades amb el que podem fer per tal d’informar-nos. Fase 5 Fem-ho! Posada en comú del coneixement adquirit i activitats relacionades amb la informació recollida a partir de les quals s’anirà fent una avaluació formativa que permeti la reconducció d’activitats tot adaptant-les a les necessitats reals i al grau d’aprenentatge dels alumnes. Fase 6 Què hem après? Recull, emprant diversos recursos, particularment els tecnològics, d’activitats que exemplifiquen el coneixement adquirit per part del grup al voltant del tema. Constitueix una avaluació final del procés.	---
Nivell d’aprenentatge esperat	Aconseguir  un model mental elaborat al voltant dels mitjans de transport, tant dels nostres dies com del passat, i el seu ús funcional que els permeti argumentar quins d’ells són més apropiats per diferents situacions concretes.	---
Tipus d’activitat	Treball per projectes. Activitats plantejades des de la perspectiva constructivista i amb mediació de les TIC.	---
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades	Gravadores de so, reproductors d’àudio i mp3, càmera de vídeo i fotogràfica, ordinador connectat en xarxa i connexió a internet, escàner, programes informàtics: audàcity, paint, power point, windows movie maker, reproductors de vídeo com windows media player.	Algunes d’elles són utilitzades per la mestra no pas pels alumnes, però si en benefici del seu aprenentatge.
Raó per la qual la fa servir	Perquè afavoreixen la construcció de models mentals i són útils també per l’avaluació i autoavaluació	---
Naturalesa de les activitats (tasques cognitives a realitzar)	Que promoguin a la reflexió i a la revisió de conceptes previs per afavorir el canvi conceptual	---
Dificultats trobades	Alguns recursos tecnològics tenen un funcionament massa complex per ser usat per nens i nenes de 5-6 anys.	---
Ajuda / col·laboració emprada	Col·laboració dels mestres com a guies i mediadors, dels pares com a guia i suport en la recerca d’informació a nivell individual  i dels companys mitjançant l’aprenentatge col·laboratiu.	---
Rol del professor	Dissenyador d’activitats, mediador, guia i avaluador	---
Rol de l’estudiant	Investigador i participant actiu	---
Resultats
Observacions	El disseny de l’activitat s’ajusta a les característiques que han de tenir per promocionar en els alumnes la motivació per la investigació, la participació activa i a partir d’això l’aprenentatge significatiu	---
Avaluació de l’aprenentatge	Mitjançant l’observació en el transcurs del procés i l’anotació en una pauta d’observació dissenyada específicament per aquesta activitat amb els criteris d’avaluació exposats en el disseny. Visualització de les activitats que han estat gravades. En aquesta hi participen els alumnes i tenen lloc converses a partir de la reflexió sobre la pròpia pràctica, constitueix una autoavaluació no sistemàtica.	---
Lliçó apresa pel professor	Els resultats que s’obtenen a partir de l’activitat lliure per part dels aprenents (a partir de les seves motivacions reals i de les seves pròpies ganes de saber) sempre van molt més enllà que els resultats que s’obtenen del procés de resolució de propostes tancades...

ENTREVISTADOR: En aquesta última activitat de l’assignatura de Noves Tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació has desenvolupat una memòria del procés de disseny i implementació d’una activitat que s’havia de resoldre a partir d’una pregunta problema. Em podries explicar com ha anat aquest  procés responent a unes preguntes?

ESTUDIANT: Encantada!

ENTREVISTADOR: A qui anava dirigida aquesta activitat?

ESTUDIANT: A nens i nenes de P5. Es tracta de nens i nenes de 5-6 anys. Aquesta edat es caracteritza per un nivell maduratiu que permet la realització d’activitats amb un cert grau de complexitat i amb el que em baso a l’hora de plantejar la proposta a realitzar.

ENTREVISTADOR: Perquè iniciar l’activitat a partir d’un problema? Els problemes no són quelcom que hauríem de ser capaços d’evitar?

ESTUDIANT: No, els problemes poden tenir solucions, a vegades concretes i a vegades més abstractes, a vegades una sola o a vegades vàries... L’activitat consisteix precisament en el procés de resolució dels problemes que se’ns plantegen.  És absurd evitar els problemes, toparem amb altres, els problemes hi són, el que cal és triar aquells que ens resultin significatius, motivadors, que tinguem ganes de treure'n l'entrellat o plantejar-los de forma motivadora... i posar-nos a cercar solucions, i en el procés, aprendre. Un problema l'hem d'aprofitar com un repte, no pas salvar-lo com un obstacle. En el viatge a Ítaca l'important és el viatge...

ENTREVISTADOR: Dels diferents tipus de problemes que m’has dit que hi ha de quin tipus és el vostre?

ESTUDIANT: No ho dic jo, és Jonassen qui parla de tipus de problemes, el nostre es tracta d’un problema mal estructurat en tan que no hi ha una solució que hagi de ser la única i la certa; de fet tantes vegades com repetíssim el projecte es donarien solucions diferents a com és la millor manera de viatjar, perquè el procediment seguit per arribar a la solució seria divers en cada implementació de l’activitat en tant que hi podria haver interès en aprofundir més en uns camps de contingut que en uns altres, de tots els que pot requerir la cerca de solució, així com també les opinions personals relacionades.

Malgrat ser mal estructurat és un problema de poca complexitat ja que només es tracta d’estudiar mitjans de transport amb diferents usos funcionals, de diverses etapes històriques... ens allunyem d’una situació contextual concreta, pel que es converteix en un problema d’una especificitat de camp abstracte, qualsevol resposta que donem com a solució ha de ser vàlida, sempre i quan sigui degudament argumentada.

ENTREVISTADOR: I com va sorgir aquest problema?

ESTUDIANT: La pregunta problema va néixer de la següent manera:

Quan fem el temps i la data fem memòria de quines activitats tenim preparades per als propers dies; en recordar que falten 2 dies per anar d’excursió el nen encarregat vol penjar l’anagrama de l’autocar a la data corresponent del calendari, en aquell moment uns companys li repliquen que no hi anem amb autocar, la sortida és al mateix poble i hi anirem a peu... A partir d’aquí pregunto com ho faríem per anar a diversos llocs: a Barcelona, a Andalusia, a Amèrica... iniciem una conversa sobre quina és la millor manera d’anar als llocs. En aquesta conversa tots els nens i les nenes exposen diverses maneres de viatjar conegudes per ells, expliquen la seva experiència en viatges que han fet en cotxe, en avió... espontàniament parlen de pros i contres d’aquests mitjans de transport (com que a l’avió no pot pujar el gos, el menjar és “asquerós i les magdalenes són seques”...); també es parla de marques de cotxes, dels que es fabriquen on treballen els pares d’alguns d’ells, de quins són més ràpids... prenen rellevància altres vehicles que no són específicament per viatjar, però tenen els seus avantatges, “els quads poden anar per camins i travessar rius, si hi ha poca aigua...”. La mediació de la mestra, deriva la conversa cap a una nova pregunta: De tots aquests mitjans de transport que coneixem, quin és el millor per viatjar? De moment la pregunta té diferents respostes, però genera discussió, tornen a aflorar pros i contres... en veure que no hi ha una resposta consensuada creiem oportú investigar sobre aquest tema  i ens plantegem començar un projecte dedicat a saber coses sobre els mitjans de transport.

ENTREVISTADOR: Creus doncs que és un problema significatiu per als alumnes?

ESTUDIANT: El problema és significatiu, en tant que és una pregunta que sorgeix d’ells mateixos en un context de conversa, així mateix a molts d’ells els encanten les motos, els cotxes, els quads, els pares d’alguns d’ells treballen a la SEAT... és un tema del que tenen coses a dir i els resulta especialment motivador. Gràcies a aquesta motivació subjacent sorgeix d’ells la iniciativa d’informar-nos sobre diferents mitjans de transport i seran ells mateixos els que faran un recull d’informació a casa, acompanyats i orientats pels seus familiars i a partir dels interessos propis de cadascú i dels acordats de forma comú. De tota aquesta informació recollida els propis alumnes en faran l’exposició a classe, en el format que cadascú lliurement hagi triat i aclariran dubtes a companys.

ENTREVISTADOR: Per cercar la solució al problema vas optar per una metodologia concreta... Perquè?

ESTUDIANT: La metodologia del projecte respon a una intenció organitzada de donar forma a allò que els nens i nenes tenen el desig d’aprendre. El seu enfocament és globalitzador i obert, ideal per provocar aprenentatges significatius, que parteixen dels interessos dels alumnes i dels seus coneixements previs reals.

Suposa un nou enfocament de quin és el paper del mestre que trenca amb la idea tradicional d’educació homogeneïtzadora i igualitària i es recolza amb la diversitat com a valor enriquidor.

Aquest enfocament va ser dissenyat per Kilpatric, un representant de l’escola nova americana, a principis del segle XX.

El disseny es basa en que els aprenentatges no tenen lloc de forma fragmentada, sinó globalment i a partir de situacions de la vida quotidiana.

L’objectiu d’aquest tipus d’educació, no és l’adquisició mecànica de continguts, sinó els procediments que s’empren per aprendre de manera autònoma a “solucionar problemes”.

Aprendre a aprendre amb una metodologia d’aquestes característiques és sinònim d’assolir capacitats i competències.

ENTREVISTADOR: Perquè els nens d’aquesta edat facin una recerca d’informació necessiten de la col·laboració dels seus familiars, n’estaves segura que aquesta manera de treballar tindria èxit?

ESTUDIANT: És cert que en un projecte també hi ha una bona part del treball que es fa a casa amb la col·laboració de la família; a la nostra escola, les famílies, en general es mostren implicades i col·laboradores, pel que podem comptar que la majoria d’elles ajudin als seus fills a portar informació a l’escola sobre un mitjà de transport. Coneixen la metodologia del projecte, els nens n’han fet des de P3 i sempre han aportat treballs de més senzills a més complexos en funció de la imaginació, disponibilitat i recursos de cada família (informacions que explica el nen a partir d’un dibuix, murals per ser exposats, puzles dissenyats per ells, jocs, materials per decorar la classe...) quan els ho hem anat demanant.

ENTREVISTADOR: Hi vas treballar tu sola com a mediadora en aquesta activitat?

ESTUDIANT: No, hi ha una part molt important que la va mediar el Julio, el mestre especialista en educació musical i mestre també de psicomotricitat. Confio molt en el seu saber fer,  en tot moment vam treballar de forma coordinada, tota l’activitat que ell anava proposant en la seva àrea anava en funció d’allò que estàvem fent a classe. Va fer un treball magnífic amb les possibilitats d’expressió corporal dels nens, i també vam treballar plegats en l’el.laboració de vídeos per l’espectacle de comiat...

També l’Anna, la mestra de P5 B, va portar a terme el projecte de forma paral.lela, no directament amb els meus alumnes, ella ho va fer amb els seus, però a l’espectacle de comiat hi van participar tots.

ENTREVISTADOR: N’estàs satisfeta del grau de participació dels alumnes?

ESTUDIANT: Tots els nens i nenes van portar a classe tot el que van trobar o van preparar a casa i que ens servís per aportar informació: murals, llibres de consulta, manualitats, un reportatge fet a l’aeroport del Prat, vídeos d’avions fent acrobàcies, un reportatge sobre els trens fet al parc de Can Mercader de Cornellà... fins i tot la Marta ens va portar la seva caravana i la vam poder veure per dins.

Les informacions van ser exposades a la rotllana (quatre sessions setmanals d' aproximadament ¾ d’hora cada una)  i totes elles van donar lloc a converses que van ser gravades (com si parlessin amb un micròfon) tot respectant el torn de paraula. Fragments d’elles es poden escoltar en els muntatges de vídeo que introdueixen les coreografies de l’espectacle de comiat.

ENTREVISTADOR: I aquesta activitat va ser suficient perquè els nens aprenguessin el que et proposaves?

ESTUDIANT: Paral·lelament, a l’escola, mentre anaven passant els dies en que els nens anaven portant informacions també vam anar fent activitats relacionades amb el tema.

Unes activitats es van fer amb la intenció d’ampliar la informació que ens anaven portant de casa com visionar vídeos de you tube sobre tipus de vaixells, qüestions sobre el trànsit, la contaminació, algun capítol dels Picapiedra per fer-los pensar en com se les arreglaven a la prehistòria sense vehicles i donar lloc a converses formular hipòtesis...

Unes altres van ser preparades específicament per a ser resoltes amb els coneixements que anaven adquirint a partir de les exposicions de companys i de les activitats d’ampliació que fèiem a l’escola, com feinetes de lectoescriptura...

En aquest mateix bloc hi ha una mostra documental molt àmplia d’algunes d’aquestes activitats.

Aquestes feinetes les vam fer en les sessions de “racons de treball”, els racons de treball són una activitat que portem a terme paral·lelament al projecte, i sempre procurem que el contingut de cada racó tingui estreta relació amb el tema central que treballem en cada moment, així, en aquesta ocasió, en els diferents racons vam proposar activitats que tinguessin que veure amb els transports. Les de lectoescriptura les vam fer al “racó de llengua”, les figuretes en volum al racó “sóc artista”, al “racó de la biblioteca” tenien llibres que havien portat els nens i d’altres que havia comprat l’escola que parlaven i contenien imatges de mitjans de transport de diferents èpoques històriques; al “racó d’habilitats i destreses” vam fer composicions que representessin escenes on hi participen mitjans de transport i en les composicions es combinava el dibuix amb tècniques d’habilitats manuals com retallar i enganxar;  al “racó de l’ordinador”, també van poder visualitzar, lliure i autònomament (amb els auriculars), alguns vídeos dels que havíem vist en altres moments de classe i que havíem guardat l’enllaç als meus preferits d’internet explorer:

Capítols dels Picapiedra:

http://www.dailymotion.com/video/xxgs52_los-picapiedra-capitulo-1_people

Contaminació ambiental:

http://www.youtube.com/watch?v=5UQPPU46_Oo

Helicòpters apaga incendis actuant :

http://www.youtube.com/results?search_query=heicotero+apagando+fuego&sm=3

Situacions que es donen a les grans ciutats degut a la intensitat del trànsit:

http://www.youtube.com/watch?v=5RTp8BhQBVw

i d’altres, i tots ells han estat educatius, tots ells han donat idees i això s’ha reflectit en les aportacions que feien a les converses, en el detall dels dibuixos...

Van fer quantitat de dibuixos, amb un nombre de detalls creixent des del dia que va començar el projecte fins que va acabar i a través dels que també van manifestar quant anaven aprenent del tema...

També vam anar recopilant elements i material sobre el tema tractat amb els que vam anar fent un gran mural, a mode de mapa conceptual, amb imatges que oferia una representació molt gràfica de tot allò que anàvem aprenent.

A les sessions de psicomotricitat i música (1 hora setmanal per música i una hora i mitja per psicomotricitat) es va anar fent el treball musical i, a partir de l’expressió corporal, el disseny (a partir de propostes dels nens), l’aprofundiment i l’assaig de les coreografies de l’espectacle de fi d’etapa. En els següents enllaços es poden veure 2 enregistraments que va fer el Julio quan les coreografies ja estaves bastant assajades.

http://vimeo.com/81434023

http://vimeo.com/81428484

Cap a la segona quinzena de maig s’apropava l’espectacle de comiat, era imminent la necessitat de dedicar moltes hores i molts esforços a fer preparatius per aquest espectacle que té tanta tradició a la nostra escola, així que vam dedicar forces sessions a tal fi: Pintura dels decorats, confecció de les maletes porta carmanyoles pels actors de la coreografia de l’estació, realització de més dibuixos sobre transports, carreteres i escenes relacionades amb els transit...

ENTREVISTADOR: No vas dubtar en cap moment que acabarien trobant la solució al problema?

ESTUDIANT: El portar a terme un projecte no és una activitat que es pugui programar fàcilment, ni sobretot preveure uns resultats  en l’aprenentatge concrets, si amb els que tenen que veure amb la participació, la col·laboració l’expressió... en definitiva, els que vaig programar i avaluar, però no pas amb els que adquiriran sobre el tema triat; se’n poden programar les fases, i l’activitat general que tindrà lloc en cadascuna d’elles, però no la concreció de tot allò que aconteixerà en cadascuna...

El projecte el vam iniciar a partir d’una pregunta, “Quina és la millor manera d’anar-hi?”, però desseguida, en la fase que vam decidir què és el que volíem saber, tots es van mostrar més interessats en altres qüestions (el interessava molt saber quin vehicle era el més ràpid per exemple, potser perquè inicialment es basaven en aquesta característica dels vehicles per determinar quin era el millor...) en aquest sentit el seguir una activitat planificada i tancada seria un error, s’apartaria d’allò que realment els motiva, i el sentit del projecte ja no seria el que ha de ser...

L’activitat d’un projecte s’ha d’anar fent “sobre la marxa” a partir d’allò que tens, d’aquella informació que porten els nens i en moltes ocasions fins i tot improvisar... només així flueixen els aconteixements, les activitats estan contextualitzades en un entorn d’aprenentatge, d'il·lusió i de ganes de saber i aquest aprenentatge esdevé significatiu.

Aquesta és per mi la gran dificultat del projecte i a l’hora la seva riquesa... En ocasions passa que les activitats s’encaminen cap a itineraris que sembla que no resoldran el problema de partida, portaran aprenentatge, cert, però el que preteníem? Al meu parer tot aprenentatge és bo, però si es pot reconduir l’activitat cap allí on es volia al començament haurem fet el treball que es pretenia, i d’això es tracta...

Al llarg de l’avaluació formativa vaig constatar que ens va passar una mica això, els nens van complir, i els pares van col·laborar, van portar informació, tots ells, i del transport que s’havien compromès, i certament s’anava ampliant molt el coneixement, reorganitzant-lo de manera que cada dia eren capaços de parlar sobre transports amb major eficàcia respecte a allò que havien manifestat que sabien en el moment de l’avaluació inicial, a la fase 2 “Què en sabem dels transports?”, però a vegades ens explicaven coses que, malgrat eren interessantíssimes, no semblava que anessin encaminades a respondre la pregunta inicial. Vaig pensar que havíem estat poc específics a l’hora de fer la nota que demanava ajuda als pares per portar informació... En el meu paper de mediadora, a mesura que anaven recopilant informació, de la que portaven els nens, de la que apreníem a l’escola... anava proposant converses, en les que els nens tenien ocasió cada cop d’argumentar en base a allò après quin era el millor transport, però saber quines parts té un avió, com es passa pel detector de metalls a l’aeroport, quantes rodes té un camió, la varietat de vaixells que hi ha, que els fórmula 1 són els cotxes més ràpids, que els quads van per la muntanya, etc. no semblava que els aportés prou coneixement per poder resoldre aquesta qüestió... Era moment de reconduir la recerca.

Es tractava d’anar proposant activitats, sempre en la ZDP, que els ajudessin a reflexionar, i finalment es va obrir una escletxa de llum, els va frapar la contaminació ambiental que van veure a la Ciutat de Mèxic, la intensitat de trànsit que hi ha a les grans ciutats... va ser el detonant que va donar significativitat al problema inicial i van començar a identificar possibles solucions i argumentar-les; a partir d’aquí les converses ja van anar més encaminades a trobar una manera d’anar als llocs que mantingués l’aire net. El fet d’enfrontar-se a diverses opinions al respecte d’una mateixa pregunta els va portat a revisar tot allò que sabien en aquell moment i prendre consciència del propi procés cognitiu. A partir d’aquest moment es va veure un canvi radical en com aplicaven els coneixements adquirits per argumentar respostes, i el canvi es va constatar en la majoria dels nens, els més avispats van començar i d’altres els van poder seguir... La velocitat dels vehicles al començament era la clau, però el cotxe més ràpid és el formula 1, i no hi podem viatjar pas en formula 1... S’havia de trobar el transport més funcional, ràpid i que no contaminés... I van arribar a consensuar una solució...

No n’estic gens segura de si va ser perícia o les activitats que van desencadenar el canvi van ser com a conseqüència del meu propi procés d’assaig-error, però el cert és que hi va haver un moment en que els alumnes van poder activar uns coneixements que els van portar a formular  una solució

ENTREVISTADOR: I quina va ser la solució?

ESTUDIANT: Mira tu mateix el vídeo de l’espectacle de comiat, http://vimeo.com/68485358 (també és aquí en aquest mateix bloc). Sembla ser que el transport que van triar com a millor va ser el tren, per ser el més ràpid, amb el que pot viatjar més nombre de persones, tranquil·lament mirant el paisatge i de la forma més ecològica...

ENTREVISTADOR: Tinc entès que les TIC van ser un recus molt emprat en aquest projecte? Quina valoració en fas de la incorporació d’aquests recursos?

ESTUDIANT: Si, i tant! T’explico una mica quins recursos vam fer servir i en què va consistir la utilització de cadascun d’ells:

Gravadores de so

En tota conversa sorgeixen preguntes, respostes, afirmacions, expressions que resulten interessantíssimes; les gravadores ens van permetre recuperar-les, tornar a escoltar-les, analitzar-les, millorar expressions... En aquest sentit tenir gravat el que deien els nens va ser molt positiu, però les gravadores van tenir un altre efecte “col·lateral”, i és que el fet de parlar a la gravadora, com si fos un micròfon, va permetre un ordre insospitat en les converses que tenien lloc en la rotllana; els alumnes van ser molt conscients que perquè quedés tot ben gravat havien d’evitar al màxim els sorolls de fons, així que el silenci per part de l’auditori va ser molt superior al de les converses habituals i també va ser un recurs que va contribuir molt al manteniment del torn de paraula així com amb la cura en que el llenguatge i l’expressió fossin el màxim de fluïts i entenedors.

Reproductors d’àudio i mp3

Ens van permetre l’audició de tot allò que s’havia gravat, música... en espais on no comptem amb un ordinador, com és el cas per exemple de l’aula de psicomotricitat.

Càmeres de vídeo i fotogràfiques

Ens van permetre “immortalitzar” moments que, de no ser així, serien efímers i no tindrien més transcendència, va ser molt útil per revisualitzar coses fetes, exposicions d’informació, l’assaig de les coreografies... en aquest sentit aquesta tecnologia va ser especialment útil, no tan sols pel gust de veure’s gravats, que els motiva molt, sinó perquè va permetre millorar en base al que veien i comentaven tant de si mateixos com dels altres... Però crec que pot millorar la seva utilització conferint l’oportunitat als nens que les utilitzin ells. A l’escola comptem, en cada classe, amb càmeres fotogràfiques digitals, que també poden gravar vídeos; nosaltres en tenim una, però molt velleta i aguanta molt poc la bateria... en la majoria d’ocasions es va fer servir el meu telèfon mòbil per a tal fi, de manera que la participació dels nens com a gravadors i fotògrafs no va ser la desitjada.

Ordinador i connexió a internet

Disposar d’un ordinador a la classe amb connexió a internet d’alta velocitat va permetre cercar la informació relacionada amb el tema i en el precís moment que sorgien els dubtes, les preguntes... vam poder veure vídeos que ens van il·lustrar molt i ens van donar respostes i tot en el moment que sorgia la qüestió sense haver d’esperar a obtenir la resposta quan el pas del temps ja hagués fet perdre interès, tot responent a la necessitat d’immediatesa que tenen els infants d’aquesta edat.

Cal dir també però que depenent del dia i de circumstàncies alienes a nosaltres internet no funciona a la velocitat desitjada, així que en ocasions vam haver de renunciar a algunes visualitzacions doncs es passava més estona carregant que reproduint.

Escàner

Malgrat ser una eina utilitzada per la mestra per tractar-se d’un recurs difícil d’utilitzar per nens de 5 – 6 anys i que no es va poder emprar a mode d’experimentació per trobar-se a la secretaria, va permetre digitalitzar grans quantitats d’imatges (principalment dibuixos fets pels nens) i utilitzar-les en activitats posteriors.

Programes informàtics:

Paint

És un programa amb els que els nens i nenes ja havien experimentat lliurement, fent dibuixos amb el llapis, pinzells, pintant amb l’aerògraf, omplint de color... en aquesta ocasió van fer un treball concret, omplir de color aquelles zones dels seus propis dibuixos escanejats que, per la seva extensió,  els costava molt pintar. En aquest sentit es va trobar un ús funcional al programa, fàcil d’utilitzar i que dóna els resultats desitjables.

Audàcity

Va ser una eina que va permetre seleccionar i retocar, de totes les converses gravades, aquells fragments que van resultar especialment interessants per al muntatge de vídeos. Va ser especialment útil per a la part del treball que va realitzar la mestra i per muntatges posteriors, però no pas per als alumnes, doncs el seu funcionament el vaig considerar massa complicat, igual que l'escàner, i no vaig arribar a intentar que ells la utilitzessin. Valoro per a properes activitats en les que s’incorpori el recurs de gravacions de veu, que valdria la pena dedicar un temps a que els nens manipulessin aquest programa, sense presses ni necessitat de resultats, només a mode d’experimentació...

Windows movie maker

També va ser un programa utilitzat pels mestres, però no per això menys valuós, doncs el resultat que va donar en els alumnes la visualització dels muntatges de vídeos fets va ser molt ric en tant que va evocar records, va permetre revisualitzar moltes de les coses que havien fet, que havien dit, valorar-les, reprendre temes de conversa i enriquir-los a partir de nous coneixements adquirits... crec que recollir mitjançant diversos recursos l’activitat dels alumnes  i donar-los l’oportunitat de repassar el material recollit és molt enriquidor en tots els aspectes des de la perspectiva que l’aprenentatge sigui significatiu.

Windows media player

Podria ser qualsevol reproductor de vídeo sempre i quan tingui la capacitat de reproduir els formats que tenim. Qualsevol reproductor seria vàlid en tant que és l’eina que permet tot l’exposat en el punt anterior.

Power point

Un altre programa utilitzat per la mestra; a l’escola treballem molt activament, vol dir que hi ha quantitat d’activitats que no queden reflectides en una “fitxa” per tant l’àlbum que prenen els nens cap a casa cada final de trimestre és una mostra documental fotogràfica de totes aquelles activitats, ordenades lògicament, i amb petites explicacions en forma de text. Aquest recull el fem amb power point, i també es va fer en aquest projecte, cap a casa el que prenen és una còpia impresa d’aquesta presentació. A la biblioteca d’aula també hi ha una còpia impresa i plastificada dels diversos reculls de cada trimestre des que feien P3, els nens la poden veure qualsevol estona de les que dediquem a la visualització de contes: a l’estona de “l’aventura de llegir”, quan acaben una activitat, en moments d’activitat lliure... Està més que demostrat, en tots els cursos, que els “contes” que més agafen són aquests, pel poder evocador d’experiències viscudes que tenen, per tan la valoració de fer un recull, ja sigui en power point, en word o en... està més que justificada i valorada positivament.

Per tots aquests motius exposats valoro doncs molt positivament el fet d’introduir recursos tecnològics a la implementació de qualsevol disseny d’activitat en el que es pretengui un aprenentatge significatiu.

ENTREVISTADOR: Així doncs, van fer molts aprenentatges gràcies a la incorporació d’aquesta tecnologia?

ESTUDIANT: D’aprenentatges al voltant del tema en van fer... innombrables, no hi ha graella que els pugui recollir ni quantificar-los tots! No hi ha més que veure el vídeo de l’espectacle de comiat, una mostra més que representativa del que sabien en acabar el projecte, de les hipòtesis que es van plantejar, de les afirmacions que van fer... i les que no recull aquest vídeo!

No menys importants van ser els aprenentatges fets en relació als criteris d’avaluació exposats a l’apartat disseny de l’activitat, per part de tots els nens la participació va ser excepcional, el treball en grup importantíssim, les actituds de respecte i col·laboració immillorables, la capacitat de representar allò que havien après per mitjà de diversos llenguatges va anar més enllà de qualsevol expectativa...

ENTREVISTADOR: I per acabar, quina avaluació global faries del projecte en si? Va ser útil aquesta metodologia per portar als alumnes cap a un aprenentatge significatiu?

ESTUDIANT: El procés seguit en aquest disseny ha estat dinàmic, en tant que es van prendre com a punt de partida els coneixements previs dels alumnes i el canvi conceptual que va tenir lloc en ells va ser el producte de la reorganització de la informació nova en base a la prèvia; dinàmic perquè la comunicació va ser l’eix central de l’activitat; que el desig d’aprendre va ser l'únic motor que ens va empènyer en tot el procés i la reflexió sobre l’aprenentatge va ser constant pel que els alumnes van aconseguir, en la mesura de les capacitats de cadascú, models mentals al voltant del tema tractat més complexos que els que tenien quan es va iniciar l’activitat.

Això significa que els continguts presentats estaven dotats de l’estructuració i la coherència necessàries perquè aquest canvi conceptual tingués lloc en els alumnes, i  que el com es van presentar aquests continguts i l’atractiu i la funcionalitat dels recursos emprats va ser del tot adequada.

Per tant concloc:

Que la metodologia del treball per projectes és del tot adequada i respon al 100% a tot  allò que promou el constructivisme i que la incorporació de recursos tecnològics en el procés d’ensenyament aprenentatge és clau, tant per la motivació, ja que en aquest sentit ajuda a presentar els continguts d’una forma indiscutiblement atractiva per als alumnes, com per ajudar a reflexionar en base a la pràctica, per tant constitueix un recurs incommensurable a l’hora d’ajudar a reestructurar el pensament, per tant el coneixement d’aquells que els utilitzin.

ENTREVISTADOR: Moltes gràcies per la teva atenció!

ESTUDIANT: A tu pel teu interès!