Ja us
he parlat a la presentació de les meves inquietuds com a mestra,
que, en certa manera, m'han ajudat a començar a resoldre les
diverses assignatures que he anat cursant; però hi ha molt més, a
les aules et trobes quantitat de circumstàncies que suposen pals a
les rodes del desenvolupament d'alguns nens i això fa que aquests
nens requereixin mesures específiques... i els coneixements que tinc
continuo percebent-los com a limitats.
DE
QUINES CIRCUMSTÀNCIES PARLO?
Està
clar que poden ser moltes: culturals, socioeconòmiques,
cognitives... i el cert és que m'agradaria aprofundir molt més, i
ho continuaré fent, per plantar cara a totes elles, perquè no hi ha
curs en el que no t'hi hagis d'enfontar.
En
l'etapa d'infantil ja et trobes amb alumnes als qui els costa
adquirir la consciència fonològica, que tenen dificultat amb el
traç, que els costa mantenir l'atenció el temps suficient per
arribar a integrar informació procedent de l'observació i la
manipulació, que la seva impulsivitat va més enllà de la pròpia
de l'edat... i m'ha passat en masses ocasions, que quan aquests
alumnes arriben a CM estem parlant de dislèxies, TDAH... i calen les
reeducacions que es fan, per exemple, al centre LEXIS (entre altres
mesures).
Si bé
a infantil la magnitud de la dificultat en aquests nens, a vegades no
ha estat suficient per fer un diagnòstic si que estava clar que
existia una dificultat, per tant, era lícit intervenir i intervenir
de forma primerenca pot suposar prendre mesures de caràcter
preventiu (evitant mals majors).
El
centre Lexis m'ofereix l'oportunitat d'ampliar el coneixement sobre
com plantar cara a una dislèxia, a una disortografia a un TDAH...
Tot i que en aquest centre es treballa fonamentalment a nivell
correctiu, en etapes evolutives en què, malauradament, els
problemes ja estan força consolidats, com a mestra em proporciona
també recursos per actuar, des del meu àmbit professional actual, a
nivell preventiu.
I una
altra qüestió, que seria la fonamental en la meva formació com a
psicopedagoga:
- Com
assessorar sense una motxilla de recursos pràctics per afrontar
l'ensenyament-aprenentatge d'un infant afectat d'algun trastorn o
deficiència?
I
PARLANT DE L'ASSESSORAMENT
Un
altra tema que m'interessa molt i molt són les estratègies que ha
de desenvolupar un psicopedagog a l'hora de dur a terme un bon
treball en xarxa:
Per a dur a terme un
bon treball en xarxa cal, d'entrada, ser capaç de:
- Consensuar amb altres
professionals implicats en la intervenció quin és el problema clau
- Consensuar possibles
solucions
- Construir un pla de
treball conjunt.
- Definir l'àmbit
d'actuació de cada servei implicat tot establint ponts comunicatius
entre diferents serveis, família...
Quasi res!
No sé com us sentiríeu
vosaltres davant de la possibilitat d'haver de dur a terme un treball
així, però jo ara mateix, sense veure abans «com es fa»,
sincerament, incompetent...
(intueixo que no és
gens fàcil, i m'ho confirma la meva tutora en una de les entrevistes
que he mantingut amb ella...)
Malauradament,
l'aprenentatge en aquest sentit l'hauré de fer de forma indirecta,
doncs l'horari laboral només em permet assistir a les sessions de
reeducació, i difícilment podré assistir a reunions de la meva
tutora amb altres professionals. Ja anirem veient com evoluciona aquest aprenentatge...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada