En tot aquest temps he dedicat la meva vida professional a
acompanyar nens i nenes de l’etapa infantil en el seu desenvolupament i he de
dir que amb molta alegria perquè es tracta d’una etapa en la que la recompensa
emocional que et donen és molt gran... Se’m fa difícil fer el recompte de
quants nens i nenes han passat per les diverses aules en les que he exercit,
tot i que cadascun d’ells ha deixat la seva empremta en algun raconet meu i
m’han ajudat mica en mica a formar-me professionalment (més del que pugui
formar cap Universitat). Aquesta formació que m’han proporcionat ha estat amb
una metodología molt senzilla, però del tot eficaç: Vivim plegats cada dia i
els dubtes i la necessitat de resoldrel’s ja aniran venint sols... I com va dir
Aristòtil ja fa molts segles “el dubte és la base de tot coneixement”
Els meu gran dilema:
Com ho faig per atendre tots aquests aspectes que
provoquen diferències entre els infants i que donen com a conseqüència unes
necessitats també diverses?
Calia fer alguna cosa per resoldre'l:
Amb els anys vas provant maneres de fer en funció de les tendències, seguint recomanacions, valorant resultats... i moltes vegades, sentint-te desbordada i ineficaç...
Amb els anys vas provant maneres de fer en funció de les tendències, seguint recomanacions, valorant resultats... i moltes vegades, sentint-te desbordada i ineficaç...
Ja fa 4 anys, juntament amb unes companyes de cicle, vam
emprendre un nou viatge: els estudis de psicopedagogIa. Ara mateix sembla
sembla un suspir, però han estat PACs i més PACs, caps de setmana a l’ordinador
i poca festa... Però em sembla que poc o molt he millorat a l’hora de
comprendre els nens i fer-los un acompanyament més ajustat. Això em satisfà i
m’omple de l’entusiasme que m’ha mantingut a l’ordinador taaaaants caps de
setmana. He fet el primer passet per
resoldre una mica el meu gran dilema... així que vaig per bon camí, però encara
en queda, i tant que en queda!
El proper tram: les pràctiques, que ja he començat amb tant d’entusiasme
com al començament de psicopedagogía. Ja us aniré explicant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada