El
procés de negociació, si bé no s'ha dut a terme de forma
sistemàtica, si que el podem considerar un procés de reflexió,
continu i progressiu, basat en tot el que ha anat succeint al llarg
del pràcticum I. Xerrades a les 9 del vespre en acabar les sessions,
"comentaris de jugada", preguntes, respostes, hipòtesis i
comprovacions a les següests sessions... Tot plegat, un procés
d'adaptació i coneixement del centre, de les professionals i dels
alumnes amb els que he compaqrtit aquestes 75 hores, que han derivat
en una presa de decisions de cara a la realització del pràcticum
II.
Al
llarg del pràcticum I he estat observant sessions de reeducació amb
nens que pateixen, fonamentalment, el trastorn de la dislèxia;
si bé alguns d'aquests nens i nenes tenen d'altres problemes
associats, així com les particularitats pròpies que ens fan
diferents els uns dels altres, i que es tenen absolutament en compte
a l'hora de planificar el treball amb ells, doncs, al cap i a la fi,
no és tan el trastorn en si el que defineix el pla d'actuació, com
les necessitats específiques que presenten cadascun d'ells.
La
meva participació en aquestes sessions ha seguit un ordre de
progressiva autonomia, en el sentit que vaig començar per
l'observació de les sessions (duta a terme per diferents
professionals), fet que m'ha anat donant un vagatge més ampli
d'estratègies; ha anat continuant amb l'anàlisi dels materials
emprats, l'anàlisi del com s'utilitzen aquests materials, la
participació directa en petits moments de les sessions (basant-me i
seguint la pauta d'allò observat), la recerca personal de materials
similars i la seva posterior classificació per a ser emprats per al
tractament de diverses necessitats que presenten els alumnes amb els
que he tingut contacte... i tot ha desenvocat en una posada en
pràctica "pilot" d'aquests recursos adquirits (ja siguin
de tipus material o bé estratègic) en la planificació i
implementació d'una sessió amb una nena concreta.
Aquest
procés, que he anat reflectint en aquest blog, de fet, és el propi
reflex del procés de negociació seguit colze a colze amb la
Montserrat, la meva tutora, i que ha marcat el camí que recorreré
durant el pràcticum II.
Considero
el pràcticum I com un inici, una posada en escena i una
contextualització, més que d'un àmbit d'intervenció, d'unes
funcions concretes que pot desenvolupar el psicopedagog dins aquest
àmbit, i, a nivell d'autoavaluació m'ha portat a treure conclusions
sobre el profit que n'hi vull treure d'aquest entorn, la idea que
tinc de com dur-ho a terme, el que em sento segura de saber fer, amb
més o menys eficàcia i el que em cal aprendre de la reeducació.
En
el pràcticum II em proposo seguir ampliant el meu bagatge de
recursos per a la millora competencial de diferents alumnes que
presenten determinades dificultats.
L’objectiu
general d’aquest pràcticum per mi és, ser capaç de seleccionar
tècniques, materials i instruments adequats a les situacions
pràctiques escollides i la implementació d’un pla de treball
destinat a tres alumnes concrets, amb l'aspecte en comú de la
dislèxia, però amb les diferències entre ells de les que he parlat
a l'inici de l'entrada.
Per
tot això, he acordat amb la meva tutora, de cara al pràcticum II,
el seguiment, anàlisi i participació en tres casos concrets que,
per les seves diferències significatives, em permetran ampliar
aquest bagatge i diversificar estratègies d'actuació.
JUSTIFICACIÓ
DE L'ELECCIÓ DEL CASOS: (els
noms que utilitzo en aquest blog no són els reals)
Imma.
3r de primària. No té diagnòstic:
-
Ha iniciat el seu procés en el centre Lexis en el mateix moment de
l’inici de les meves pràctiques, per tant, es tracta d’un cas
que he pogut seguir des d’un inici
-
L’alumna no ha estat valorada
amb
anterioritat per altre professional ni hi ha indicacions de cap
trastorn concret ni pautes específiques per tractar-lo (malgrat que
se li observen, tant des de l’escola de referència com des de
casa, dificultats evidents en determinats aprenentatges)
-
La periodicitat en l’assistència al centre Lexis d’aquesta nena
és quinzenal, amb tot, hi ha hagut sessions a les que no ha assistit
perquè ha anat de colònies, ha estat malalta... per tant, a hores
d’ara, ens trobem en una fase molt incipient de la seva intervenció
i encara no estan preses les decisions referents al Pla de treball
que s’ha de seguir amb ella. En aquest sentit, penso que jo puc ser
part activa en totes les fases del procés d'intervenció que es
dugui a terme, des de les hipòtesis inicials, continuant am la
valoració diagnòstica per acabar per a la planificació d'un pla
d'actuació per a la millora
basant-nos
en les conclusions extretes de l'estudi per al diagnòstic .
Andrea.
5è de primària; TDAH:
-
Es tracta d'una nena que assisteix al centre des de fa temps, està
diagnosticada de TDAH, però les dificultats que presenta a l'escola
són molt diverses, entre elles, i amb especial rellevància, una
gran dificultat en l'eficàcia lectora i l'expressió escrita.
Des
del centre, creiem que existeix la possibilitat que estigui
diagnosticada erròniament o bé, parcialment; doncs existeixen molts
indicis que pateixi el trastorn de la dislèxia. En qualsevol cas,
l'àrea per la que rep
reeducació
des de Lexis és la de la lectura i l'escriptura.
-
Un altre motiu pel que hem valorat aquest cas com a interessant per a
plantejar-lo per al pràcticum II ha estat la dificultat de
coordinació existent entre el centre i l'escola (no té un PI ni cap
mena d'adaptació, hi ha problemes emocionals per part de l'alumna
degut a frustracions contínues a les que es veu sotmesa a diari...)
i, malgrat la insistència per part del centre Lexis, no sembla que
hi hagi intenció de fer passos des de l'escola en aquest sentit.
De
cara a gener, mes en què penso continuar amb les meves pràctiques,
malgrat hagi complert amb el còmput d'hores del pràcticum I, està
previst de reiniciar les coordinacions amb la tutora de l'Andrea i
l'EAP de referència per tal d'insistir en el diàleg i la reflexió
conjunta amb l'escola de l'Andrea, amb la intenció d'anar caminant
cap a un canvi en el centre que pugui adaptar-se a les necessitats de
la nena, doncs el cas està derivant en mals majors de caràcter
emocional
Tenir
l'oportunitat de participar en aquestes coordinacions em permetrà
ampliar l'àmbit d'intervenció i no cenyir-me exclusivament en la
reeducació.
Ramon.
(2n d'ESO); TDAH i dislèxia:
-
El cas del Ramon l'hem valorat com a interessant fonamentalment per
dos motius diferents: es tracta d'un alumne a l'etapa de secundària
(completa desconeguda per mi, que he estat sempre en contacte amb
alumnes d'EI) i una altra particularitat, la manca d'interès i
motivació que mostra.
El
treball amb ell ha de tenir necessàriament un component molt alt de
negociació (implementar recursos amb l'objectiu que em permetin
entablar amb ell una relació de confiança que permeti el treball,
amb certa implicació i interès per part seva, és un aspecte més
que hem considerat important per a la meva formació)
Penso
que dur a terme la meva pràctica d'intervenció (amb la total
supervisió de la meva tutora del centre de pràctiques) em
proporcionarà l'oportunitat d’adquirir experiència en
l’observació, recull i anàlisi de dades rellevants, la presa de
decisions d'acord amb la valoració de les dades recollides i
l'observació i la reflexió segons els resultats del treball que es
dugui a terme i la presa de decisions per a la millora. És a dir, el
procés d’intervenció complet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada