Heu pogut veure algunes de les activitat que van fent els alumnes que segueixo...
Estic descobrint material, molt interessant i activitats que realment són molt vàlides per a tots els alumnes, no només per als dislèxics. Aquí hi ha una mina de recursos materials!
Però això no és el que més m'ha sorprès, que de fet ja m'ho esperava...
Abans de posar exemples d'activitats que hem fet amb cada alumne, si us hi heu fixat, he fet una moolt breu introducció de qui són, que els passa... Doncs bé, no va ser pas la Montse qui m'ho va explicar, van ser ells mateixos; em van dir qui eren, quin curs feien, l'edat i què era el que els havia portat aquí.
Tots saben què els passa, en què consisteix (els més grandets) i quina mena d'ajuda necessiten i en què s'han d'esforçar per millorar.
És curiós com al llarg de la carrera (i em refereixo també a la de mestra) sempre ha aparegut el tabú, allò de que, si fem passos per cercar què pot ser que li estigui passant a un alumne, sembla que posem etiquetes als nanos i això hagi de ser "el final del seu aprenentatge".
Amb aquestes explicacions que m'han donat sobre el que els passa, la percepció que he tingut és de total naturalitat, com qui diu "necessito ulleres perquè tinc miopia" passa alguna cosa per no tenir la vista prou aguda? per això són les ulleres, no?
Si no portem el nen a l'oculista quan veiem que s'apropa massa al full, mai sabrem si té miopia i mai li faran unes ulleres perquè hi pugui veure bé...
Diagnosticar no és etiquetar, és cercar què passa per saber què necessita, i quan ja ho sabem li ho donem "li posem les ulleres graduades a la seva mida".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada