Diu la Roseta Bonet que "Si es detecta a temps, podem evitar que el pacient no sigui etiquetat
com a mandrós i distret, i també evitarem un deteriorament de la seva
autoestima i les seves relacions, que es poden derivar cap a un nen
inhibit i amb retraïment que intenta passar desapercebut o bé a un nen
disruptiu que busca l’atenció d’una altra manera".
Per això us presento un material que he conegut aquesta setmana:
I que "El tractament es dirigeix a corregir, mitjançant mètodes psicopedagògics
específics, les alteracions perceptiu-motrius, verbals i de
lecto-escriptura, treballant amb preferència les àrees més afectades."
A mi m'ha semblat molt interessant...
I això és el que anem fent a Lexis amb els alumnes que us vaig presentar la setmana passada... No us avorriré apuntant totes i cadascuna de les activitats que fem i amb quin nen o nena; m'agradaria més centrar-me en l'anàlisi i les repercusions de la dislèxia... (sembla que tenir tracte de tu a tu amb nens que la pateixen fa que deixi allò tant genèric del que havies sentit tocar algunes campanes... ara ja és una qüestió més personal, conec uns nens i nenes als qui estic agafant apreci i aquest tartorn els fa la guitza.
El meu repte per aquest pràcticum i el que ve: "Aprendre a ajudar als meus nous amics en la lluita contra aquest trastorn"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada