En una entrada anterior us he parlat del tipus de dificultats que atén el centre Lexis; en les que jo tinc ocasió de participar, són les destinades a la reeducació d'alumnes que pateixen , fonamentalment, dislèxia i TDAH; molt més amb dislèxia, i, amb els que pateixen TDAH, si bé no estan diagnosticats de dislèxia, mostren unes dificultats evidents en l'aprenentatge de la lecto-escriptura, pel que reben també atenció per a pal.liar aquesta dificultat.
Pel que he pogut observar, els processos de millora d'aquesta alumnes són especialment lents, és a dir, cal treballar reiteradament amb activitats per a la millora d'unes quantes habilitats bàsiques, per a aconseguir petits avenços en aquest sentit...
Això implica que el tipus d'activitats són molt recurrents, si bé cal diversificar el format de presentació de l'activitat per no "cansar i avorrir" l'alumne i mantenir viva la motivació per a continuar treballant, els continguts que cal treballar, en realitat tampoc són tants.
QUÈ ÉS EL QUE FA QUE AQUESTS CONTINGUTS S'HAGIN DE TREBALLAR D'UNA FORMA TANT REITERADA?
Des del paradigma psicològic del procesament de la informació les
dificultats de la dislexia s’expliquen perquè les persones que no la patim
podem automatitzar processos que els dislèxics tenen dificultats per a
automatitzar.
Per això, els nens dislèxics, malgrat el pas del temps, continúen llegint de
forma lenta, cometen errors en la decodificación grafema-fonema i tenen grans
dificultats per a la comprensió. Ademés, ténen més dificultats amb aquelles
paraules menys conegudes i/o més llargues perquè exigeixen més recursos.
Això els passa inclús d’adults, quan, a simple vista, la velocitat i
precisió de la mecànica lectora semblen correctes, continuen tenint dificultats
de comprensió, doncs segueixen utilitzant la major part dels seus recursos en
la decodificació grafema-fonema. Així mateix és comú que, els adults amb
dislexia, segueixin cometent més errors
i siguin més lents que els grups de control en paraules inventades.
Així doncs, la máxima que guia el tractament que ofereix el centre Lexis a
aquests alumnes, és el “sobreaprenentatge”, és a dir, tornar a aprendre la
lectoescriptura, però adequant el ritme a les possibilitats de cada nen/a; i no
només s’ha de tenir en compte les possibilitats d’aprenentatge a nivell
cognitiu o de capacitat, sinó els factors psicològics que solen interferir en
els aprenentatges d’aquests nens; S'ha de tenir en compte que, per als nens amb
dislèxia, les tasques escolars impliquen molt més temps i esforç que per a un
nen que no pateixi el trastorn, per tant, es converteixen en treballs pesats,
que en moltes ocasions causa frustració i desencís.
Per això, el centre Lexis ofereix formats d’activitats motivadores per als
alumnes, apropant-los de forma lúdica a la lecto-escriptura.
La reeducació també està enfocada en funció de l’edat i del moment evolutiu
de cada alumne, però fonamentalment, els continguts que es treballen amb
aquests alumnes són els següents:
- La consciència fonològica
- El foment de l'automatització de lectura per ruta global de paraules d'ús freqüent
- La millora en la decodificació per ruta fonològica
- La velocitat lectora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada